Moltes voltes quan als defensors de l'unitat llingüistica ya no els queden mes arguments per a defendre les seues tesis recorren al de la mutua inteligibilitat i, a sovint, nos diuen coses com:
- "Es que yo en un catala m'entenc", o "¿Als andalusos els entens? puix parlen castellà".
Son excuses prou comunes, en el primer cas depen del grau de coneiximent dels dos parlants de les respectives llengües. Com ya he deixat entrevore ans, la normalisacio catalana es feu en base als nostres classics, i a fiches de lexic que valencians, alguns de bona fe i uns atres de no tant bona fe, donaren als catalans i els ajudaren molt; per tant, molt del lexic era nostre i ara l'hem de compartir en ells perque ells no el tenien, i el necessitaven per a diferenciar-se del castellà i sobre tot del provençal.
Es mes, el fet de que dos persones s’entenguen quan parlen depen:
De l’experiencia que tinguen del parlar de l’atre.
Del grau de coneixeiment del o dels temes tractats.
De l’interes, sobre tot de l’nteres que es tinga en entendre a l’atre.
Del nivell cultural dels interlocutors.
Del contacte entre parlants de les dos bandes (per aixo l’interes dels catalanistes per dominar els mijos(1)).
Etc.
Un eixemple ben aclaridor sobre el fenomen de l'inteligibilitat llingüistica nos el trobem en les llengües escandinaves(2) (noruec, suec, danes, feroes, islandes), entre totes elles s'entenen.
Un eixemple de la semblança tan gran entre estes llengües nos el dona Antoni Fontelles,(3) en les intruccions de un joguet que es en part comestible es pot llegir(lo que esta en valencià a segut traduit del castella):
· "Lligga i guarde: joguet no apte per a menors de 3 anys. Les parts chicotetes podrien ser ingerides o aspirades".
· (Suec) "OBSERVERA: Overraskningsleksaken skall inte ges till barn under 3 ar. Sma delar kan fatsna i halsen eller näsan."
· (Danes) "VIGTIGT: Ma ikke gives till bø rn under 3 ar. Smadele kan sæ tte sig fast i hals eller nese."
· (Noruec) "OBS: Ma ikke gis til barn under 3 ar. Sma deler kan sette seg fast i halsen eller nesen."
(Sense comentaris).
I el cas mes extrem el trobem entre el noruec i l'islandes. El noruec fon totalment implantat en l'illa, l'illa repoblada de nou, i hui en dia es consideren dos llengües diferents. L'islandes degut a la seua insularitat ha conservat les seues caracteristiques mes arcaiques, mes pures; en canvi, el noruec a l'estar en contacte en el restant de llengües escandinaves ha evolucionat.
Respecte a l'atra excusa, depen del grau de coneiximent de les respectives variants, i del grau de coneiximent de la variant estandar per part de les dos parts.
Tenim eixemples de llengües com es el cas del chinenc que entre els diversos dialectes no s'entenen.
En tot cas les diferencies entre un andalus i qualsevol parlant del castellà son basicament fonetiques, encara que tambe de lexic, pero no tan acusades com en el nostre cas.
Personalment, pense que els andalusos, com nosatres tenen motius de sobra per a exigir una autonomia. ¿I en quins criteris cientifics anaven a opondre’s els eminents filolecs a l’independisacio de l’andalus?
En el nostre cas les diferencies son a banda de fonetiques i lexiques, morfosintactiques, conjuguem els verps de manera diferent, utilisem el femeni i el masculi per a casi tot (valencianiste, valencianista), els plurals en -ns- (jovens vs joves) son molt mes estesos i freqüents en la nostra llengua respecte de la catalana, etc.
Bibliografia sugerida.
Lanuza i Ortuño, Chimo. Valencià, ¿Llengua o dialecte? Col. Al vent. Lo Rat penat. 1983. 2ª Edicio 1994. Valencia.
(1) Veieu sobre els mijos de comunicacio: Fontelles i Fontestad, Antoni. Els mijos de comunicacio: formadors, informadors i deformadors de la realitat. Pub. Cursos. nº 52. Lo Rat penat. Valencia, 1994.
(2) Vore conferencia de: Gimeno i Juan, Manolo. Els conflictes llingüistic en Europa. EVP. Valencia. 1999 en Cicle de conferencies de EVP.
(3) Fontelles i Fontestad, Antoni. Societat, Ciencia i Idioma Valencià. Col. Al vent. Lo Rat Penat. Valencia, 1997. Pag.201
- "Es que yo en un catala m'entenc", o "¿Als andalusos els entens? puix parlen castellà".
Son excuses prou comunes, en el primer cas depen del grau de coneiximent dels dos parlants de les respectives llengües. Com ya he deixat entrevore ans, la normalisacio catalana es feu en base als nostres classics, i a fiches de lexic que valencians, alguns de bona fe i uns atres de no tant bona fe, donaren als catalans i els ajudaren molt; per tant, molt del lexic era nostre i ara l'hem de compartir en ells perque ells no el tenien, i el necessitaven per a diferenciar-se del castellà i sobre tot del provençal.
Es mes, el fet de que dos persones s’entenguen quan parlen depen:
De l’experiencia que tinguen del parlar de l’atre.
Del grau de coneixeiment del o dels temes tractats.
De l’interes, sobre tot de l’nteres que es tinga en entendre a l’atre.
Del nivell cultural dels interlocutors.
Del contacte entre parlants de les dos bandes (per aixo l’interes dels catalanistes per dominar els mijos(1)).
Etc.
Un eixemple ben aclaridor sobre el fenomen de l'inteligibilitat llingüistica nos el trobem en les llengües escandinaves(2) (noruec, suec, danes, feroes, islandes), entre totes elles s'entenen.
Un eixemple de la semblança tan gran entre estes llengües nos el dona Antoni Fontelles,(3) en les intruccions de un joguet que es en part comestible es pot llegir(lo que esta en valencià a segut traduit del castella):
· "Lligga i guarde: joguet no apte per a menors de 3 anys. Les parts chicotetes podrien ser ingerides o aspirades".
· (Suec) "OBSERVERA: Overraskningsleksaken skall inte ges till barn under 3 ar. Sma delar kan fatsna i halsen eller näsan."
· (Danes) "VIGTIGT: Ma ikke gives till bø rn under 3 ar. Smadele kan sæ tte sig fast i hals eller nese."
· (Noruec) "OBS: Ma ikke gis til barn under 3 ar. Sma deler kan sette seg fast i halsen eller nesen."
(Sense comentaris).
I el cas mes extrem el trobem entre el noruec i l'islandes. El noruec fon totalment implantat en l'illa, l'illa repoblada de nou, i hui en dia es consideren dos llengües diferents. L'islandes degut a la seua insularitat ha conservat les seues caracteristiques mes arcaiques, mes pures; en canvi, el noruec a l'estar en contacte en el restant de llengües escandinaves ha evolucionat.
Respecte a l'atra excusa, depen del grau de coneiximent de les respectives variants, i del grau de coneiximent de la variant estandar per part de les dos parts.
Tenim eixemples de llengües com es el cas del chinenc que entre els diversos dialectes no s'entenen.
En tot cas les diferencies entre un andalus i qualsevol parlant del castellà son basicament fonetiques, encara que tambe de lexic, pero no tan acusades com en el nostre cas.
Personalment, pense que els andalusos, com nosatres tenen motius de sobra per a exigir una autonomia. ¿I en quins criteris cientifics anaven a opondre’s els eminents filolecs a l’independisacio de l’andalus?
En el nostre cas les diferencies son a banda de fonetiques i lexiques, morfosintactiques, conjuguem els verps de manera diferent, utilisem el femeni i el masculi per a casi tot (valencianiste, valencianista), els plurals en -ns- (jovens vs joves) son molt mes estesos i freqüents en la nostra llengua respecte de la catalana, etc.
Bibliografia sugerida.
Lanuza i Ortuño, Chimo. Valencià, ¿Llengua o dialecte? Col. Al vent. Lo Rat penat. 1983. 2ª Edicio 1994. Valencia.
(1) Veieu sobre els mijos de comunicacio: Fontelles i Fontestad, Antoni. Els mijos de comunicacio: formadors, informadors i deformadors de la realitat. Pub. Cursos. nº 52. Lo Rat penat. Valencia, 1994.
(2) Vore conferencia de: Gimeno i Juan, Manolo. Els conflictes llingüistic en Europa. EVP. Valencia. 1999 en Cicle de conferencies de EVP.
(3) Fontelles i Fontestad, Antoni. Societat, Ciencia i Idioma Valencià. Col. Al vent. Lo Rat Penat. Valencia, 1997. Pag.201
