Be, primer que tot, s’ha de distinguir clarament entre normativisacio i normalisacio, que responen a conceptes totalment diferents. La normativisacio fa referencia a l'aplicacio de normes, es dir un codic grafic per a un determinat llenguage, en canvi la normalisacio vol dir fer un us normal d'una determinada llengua gastant les seues normes. Lo d'us normal equival a dir que s'ha d'utilisar en tots els camps i disciplines del saber, no a soles restringida a unes arees determinades.
En quant a la tradicio grafica i normativa per a la nostra llengua, es remonta a l'Ortografia de Nebot (1910), al voltant d'esta ortografia un grup de valencianistes s'agruparen i la consensuaren, pero sempre hi havia qui no volien consens (a soles volien consens respecte a les normes del I.E.C.).
Josep Mª Bayarri i Hurtado
Qartilla Valensiana. Una proposta ortografica de Josep Mª Bayarri
Pero totes estes propostes foren utilisades per una part dels "valencianistes", els atres seguiren usant les normes del I.E.C.
En aço arribem al 32 i se fa firmar al Pare Fullana unes normes que ell considerava no aptes per al valencià, ya que en uns poc mesos torna a traure una reedicio de les seues propies normes. Sobre les normes del 32 es convenient saber que, com els propis catalanistes enterats diuen, son una copia-adaptacio de les del I.E.C. A mes, una mala copia, ya que contenen moltes incorreccions, molts erros filologics i, sobre tot, comporten tantes confusions que queden automaticament invalidades per a ser considerades unes normes factibles de ser aplicades, i desenrollar una gramatica d’elles.
En acabar la Guerra Civil, dos grans intelectuals creen l'editorial Torre, i gasten unes normes diguem-ne propies (ajustant-se lo mes possible a les Bases d'Ortografia Valenciana del 32) . Al mateix temps els atres s'havien deixat totalment de banda els acorts de Castello i es ficaren a gastar les normes de l'I.E.C..
En 1981 en el monasteri de Santa Maria d'El Puig, en un aplec a on es donà cita lo mes granat del mon cultural valencià, s'acordà el recolzament i l'utilisacio d'unes normes que, guardant un ben conseguit equilibri entre la tradicio escrita, la tradicio normativa i la norma d’us generic valenciana, busquen tancar l'anarquia ortografica de tots aquells que pensen que la Llengua Valenciana es una llengua neollatina independent de qualsevol atra llengua.
Acte d'adhesio a la proposta ortografica de la Seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana. Real Monasteri d'El Puig, 7 de març de 1981Este acort fon propiciat per la R.A.C.V. sobre les normes elaborades per la seua Seccio de Llengua i Lliteratura.
Ultimament l'atre sector ya te menys inconvenients per a dir que utilisa el catala, encara que continuen venent l'idea als mes jovens en els instituts que s'usen les normes del 32, la qual cosa es del tot falsa.
Bibliografia sugerida.
Vila i Moreno, Alfons. Normes d’ortografia valenciana. Lo Rat penat. Valencia, 1995.
Vila i Moreno, Alfons. Base Ortografiques de Castello de 1932 comparades. Lo Rat penat. Valencia.
