La sociollingüistica es la disciplina que estudia la relacio de la societat i la llengua que eixa determinada comunitat parla.
El primer concepte important en el que nos tropecem es el de consciencia idiomatica. Podriem definir este concepte com el convenciment que te un determinat poble de tindre son particular parlar. Quan mes debil es la consciencia idiomatica d'un poble, mes provabilitats te de ser "atacat" per un atre poble. Els eixemples d'intents de fagocitar llengües veïnes paregudes, es donen per tota Europa.
El catedratic Alfons Cucó en un articul en la revista de l'Universitat de Valencia "Mètode"(1), nos fica un eixemple d'intent d'absorcio:
- Els implicats son el rus (absorbidor) i l'ucranià (absorbible). Els Sars els volgueren fer creure als ucranians que parlaven un dialecte del Rus corromput pel Polac. Son lliteratura absorbida, tot escrit en l'alfabet cirilic i adaptat a l'idioma rus per a justificar l'absorcio, (crec que les analogies en el nostre cas son ben evidents, i que aixo ho escriga un defensor de l'immersio llingüistica de la llengua Valenciana per part de la catalana, no te ni caps ni peus).
Aço mateix es produi entre el croata i el serbi; el serbi volgue absorbir al croata.
Cada poble te la potestat de decidir que es lo que parla, no som insectes o animals irracionals que no saben lo que es fan (be, o no sabem nosatres si saben lo que es fan), com per a que vinguen uns cientifics aliens al poble i nos diguen qué es lo que parlem i lo que estem aveats a usar. Es cosa comuna en sociollingüistica que els directament implicats son els qui millor saben l'identitat de lo que parlen, els llingüistes lo que fan es acordar uns signes convencionals i arbitraris per a poder entendre'ns, pero, poden dir lo que parlen com a part del poble, i poden opinar com a cientifics , pero les seues opinions, no tenen perque ser vinculants, ni molt manco sentar catedra (les opinions son opinions, i punt) si es fiquen en l'identitat de la llengua que normativisen i regularisen, estàn influint sobre l'objecte de la seua investigacio i normativisacio, d'una manera subjetiva.
Voldria eixemplificar-vos este punt en les opinions de un filolec de reconegut prestigi a nivell internacional, es tracta de Noam Chomsky, es Professor del Massachusetts Institut of Technology (MIT), es el creador de la gramatica generativa i de les seues declaracions a El Pais(2), podem extraure:
"…la primera i l’ultima paraula sobre cóm deu usar-se o dir-se una llengua la tenen el seus parlants. Per consequent, ni cientifics ni politics tenen res que dir de les fronteres que dellimiten a les llengues".
Preguntat sobre si eren els cientifics del llenguage o els politics qui tenien que determinar el nom de la llengua que es parlava en Valencia i la seua normativa, Chomsky fon contundent:
"Ni els uns ni els atres. Pero menys que ningu, els cientifics.(…) es un assunt en el que soles te que decedir la gent."
Bibliografia.
Fontelles i Fontestad, Antoni. Societat, Ciencia i Idioma Valencià. Col. Al vent. Lo Rat Penat. Valencia, 1997
(1) Alfons Cucó.Models llingüistics i democracia politica:unes notes.pag.29.Revista "Mètode" num.12.Univ.Val.Valencia.1992
(2) Noam Chomsky: "El billingüisme i el plurillingüisme son una realitat creixent". Articul. El Pais. 28-10-98
Sociollingüistica. Consciencia idiomatica
.
