Sobre la corona pareix ser que li la otorgà, Pere II de Valencia a la senyera, extrem este que ni confir-me ni desmentixc, podria ser en este moment quant se li afigen dos barres a la senyera, pot ser, en proximes investigacions se sabra sobre este extrem hui per hui no confirmat.
Senyera real, ans de Pere II de Valencia
Per si es te algun dubte respecte al blau de la Senyera, en el portola de Bertomeu Olives nos deixà clarament ben dibuixada una senyera casi tota blava.
Portola de Bartolome Olives, 1552. (Hispanyc Society, de Nova York).
En el llibre citat anteriorment(1) nos demostra clarament que la senyera es la de la ciutat i del Regne. Totes les Viles reals eren convocades a la guerra pel jurat en cap o pel seu representant que duya al davant la Senyera, la qual era objecte d'aclamacio i veneracio pels pobles per a on passava i era custodiada pel Centenar de Ballesters de la Ploma (lo de la ploma era per les grans plomes negres que lluien en el caixco), guardia ex professo per eixe comes. Els terços de les viles anaven reclutant-se al pas de la senyera.
Les armes heraldiques de la Generalitat del Regne de Valencia, en la Bula del papa Sixt V (1588). Apareix l'escut del regne incloent el rat penat i la corona real.
Un catala, Josep Porter i Moix(2) en un articul escrit per a la revista "Catalunya Comtal" titulat "Una senyera amb el blau" li atribuix l’historicitat i l’antiguitat que sempre hem defes, a modo d’una carta d’autenticitat, a la nostra Senyera:
"La ciutat de Valencia rep un d’aquests senyals en èpocade Pere el ceremonios, o abans, i, pot ser considerat com senyal del regne de Valencia i per tant, del país Valencià".
Tambe seguix dient:
"La disputa entorn al blau de la bandera valenciana no te raó de ser quant a historicitat, a antiguitat, a autenticitat. Amb la corona damunt del blau és més diferencialment valenciana que sense ella…".
(1) Ricardo Garcia Moya.Tratado de la Real Senyera.Ajunt.Val.
(2) Porter i Moix, Josep, "Una senyera amb el blau", en "Catalunya comtal". Quaderns d’investigació històrica. Membre del Cercle d’agermanament occitano-català, nº 3 (1978) i nº 4 (1979). Citat per Boronat Gisbert, Josep, "Pomell de valencianitat", pag. 203, 218, 219. Alacant, 1987
