Potola de Valseca. 1439. Reconstruccio de la Senyera, d'este portola, en el qual el pa d'or quiasi ha desaparegut.
S'ha volgut vendre l'idea de que un peno que es conservava en el moansteri de sant Vicent de la Roqueta era el peno de la conquesta que portava el rei.
Sobre este peno ya denuncià a principis de sigle Roc Chavás que no era del temps que li atribuien, a lo molt era del XV ó del XVI, pels materials en que estava confeccionat.
Pero em remet a les investigacions de l'Alacanti Ricardo Garcia Moya, que deixa ben clar que el nostre monarca no pogue usar les quatre barres perque son molt posteriors, en canvi pareix prou clar que vingue en dos barres sobre fondo groc.
En un sagell d'Anfos II el Benigne apareix a caball portant un escut en dos barres.
Escut en les cinc franges, dos roges i tres grogues, en un sagell d'Anfos I de Valencia, el Lliberal.
Les cintes que tancaven els documents real eren en dos barres sobre fondo groc.
S’aporta un eixemple extret del llibre de Ricardo Garcia Moya, a on diu clarament quines son les armes d'Arago:
- "...y esta cuerda de la cual el sello colgare, sea de diversos colores, como amarilla y colorada, ancha y delgada, y este hecha de manera que represente nuestras armas reales, que son cinco fajas en luengo, para que las tres y las otras dos, que son las que estén entre las partes de afuera y la del medio sean coloradas, y cada una de las de las de la parte de afuera será de siete hilos de seda amarilla, no más ni menos".
Cintes de seda, enles que es tancaven els documents, en les armes d'Arago.
El fill de Jaume I, Pere I el Gran portà al seu nou estat de Sicilia les dos barres d'Arago a les que ajuntà l'aguila dels Hohenstaufen, la dinastia de la seua muller, i la que imperava ans d'ell.
Pere el Gran, rei d'Arago, Valencia i Sicilia.
Pareix ser que les quatre barres son posteriors com a molt pronte del sigle XIV. Pero seguixen sent les d'Arago mai de Catalunya, ans al contrari els contats tenien la creu de Sant Jordi (creu roja sobre fondo blanc), a la que s'afegiu les dos barres d'Arago, conformant una ensenya dels contats, pero en la guerra de succecio de 1714, el Diputat Rafael Casanova, jurà els Furs i convoca a tots a la Batalla sobre una bandera en la creu de Sant Jordi en l'image de Santa Eulalia (no sobre les 4 barres que tant reclamen i cacaregen).
Sobre el supost de que el peno fora una ensenya com a senyal de rendicio del rei Moro de Valencia ,Zayyan, tinc que dir que possiblement no, ya que nostre Rei no duya les 4 barres, com crec que ya ha quedat clar.
Portola de Mecia de Viladestes.
S'observen perfectament les banderees dels distints estats de la Corona d'Arago.
Eixe Peno seria en tota provabilitat una ensenya d'algun cos d'eixercit que en la guerra de l'Unio, o be en la dels Segadors, les tropes del Centenar de la Ploma, com a representants del poble, pendrien als enemics, o be ensenya d'un cos d'eixercit (una escuadra, brigada, etc.), del mateix Centenar de la Ploma. Basicament per la forma que te, retallat pels cantons inferiors, ya que en eixe temps les ensenyes real no eren d'eixa forma, mes be eren senyeres normals, en l'asta en vertical sobre el tros de tela mes curt.
