El valencianisme podriem considerar-lo com:
a) "Sentiment d'amor dels valencians per tot lo que entenen o creuen que els es privatiu."
b) "Moviment de defensa i recuperacio de la personalitat diferenciada dels valencians, lo que ha vingut denominant-se el fet valencià."
El valencianisme com a moviment de masses, es un moviment molt heterogeneu, que s'alimenta de sentiments, d'intangibles. El valencianisme primer que tot se sent. Eixe sentiment s'ha d'avivar, com les flames d'una foguerada.
Quan la consciencia colectiva, eixe sentiment de valencianitat està mes debil, es quan es dubta d'ella, i es veu atacada, com ara, per a desarrelar el sentiment de colectivitat de tot un poble, en mires d'implantar uns atres sentiments.
El proces es:
Debilitament >>> Qüestionament >>> Substitucio
Per avivar eixe foc de sentiments lo que s'ha de fer primerament, es fer vore a les persones directament implicades, es dir, a les que formen part d'eixa comunitat o poble, que formen part d'un tot important, prestigios, que els ha de fer sentir-se valioses, importants, orgulloses, i a gust com a part integrant d'eixa colectivitat de persones. Es fa necessari implicar a tota la comunitat en un proyecte comu: Valencia.
Aço nos duria al nacionalisme com a unica forma de defendre en fermea el fet valencià en la seua totalitat, i a l'hora que tambe nos serviria per a represtigiar-lo, i enaltir-lo.
Bibliografia.
Boronat Gisbert, Josep. Pomell de valencianitat. A.D.I.A. Alacant, 1987.
Marí, Xavier. Revisio al conflicte valencià.Valencia, 1983
Ramos, Vicent. Pancatalanismo entre valencianos. Valencia, 1978
San Valero Aparici, Julià. Poble, cultura i llengua. Valencia, 1977
VV.AA. Bases per al nacionalisme valencià.Valencia, 1985
VV.AA. Raons d’identitat. Historia i llengua. Col. Al vent. Lo Rat Penat. Valencia, 1985
a) "Sentiment d'amor dels valencians per tot lo que entenen o creuen que els es privatiu."
b) "Moviment de defensa i recuperacio de la personalitat diferenciada dels valencians, lo que ha vingut denominant-se el fet valencià."
El valencianisme com a moviment de masses, es un moviment molt heterogeneu, que s'alimenta de sentiments, d'intangibles. El valencianisme primer que tot se sent. Eixe sentiment s'ha d'avivar, com les flames d'una foguerada.
Quan la consciencia colectiva, eixe sentiment de valencianitat està mes debil, es quan es dubta d'ella, i es veu atacada, com ara, per a desarrelar el sentiment de colectivitat de tot un poble, en mires d'implantar uns atres sentiments.
El proces es:
Debilitament >>> Qüestionament >>> Substitucio
Per avivar eixe foc de sentiments lo que s'ha de fer primerament, es fer vore a les persones directament implicades, es dir, a les que formen part d'eixa comunitat o poble, que formen part d'un tot important, prestigios, que els ha de fer sentir-se valioses, importants, orgulloses, i a gust com a part integrant d'eixa colectivitat de persones. Es fa necessari implicar a tota la comunitat en un proyecte comu: Valencia.
Aço nos duria al nacionalisme com a unica forma de defendre en fermea el fet valencià en la seua totalitat, i a l'hora que tambe nos serviria per a represtigiar-lo, i enaltir-lo.
Bibliografia.
Boronat Gisbert, Josep. Pomell de valencianitat. A.D.I.A. Alacant, 1987.
Marí, Xavier. Revisio al conflicte valencià.Valencia, 1983
Ramos, Vicent. Pancatalanismo entre valencianos. Valencia, 1978
San Valero Aparici, Julià. Poble, cultura i llengua. Valencia, 1977
VV.AA. Bases per al nacionalisme valencià.Valencia, 1985
VV.AA. Raons d’identitat. Historia i llengua. Col. Al vent. Lo Rat Penat. Valencia, 1985
