En els atres dos subtituls d'est apartat farem referencia ad eixes figures de la centuria dorada i el nom que li donen a la llengua en la qual s'expressen.
Per no avorrir-vos a soles ficare alguns eixemples, i vos remet al llibre de Josep Alminyana(1), alli vos trobareu els originals dels nostres classics a on diuen en quina llengua escriuen.
"Libro de alabanzas..." de Marti de Viciana, 1574
En el full 4 del codex titulat "Valeri Maxim" de fra Antoni Canals, nos fa un gran favor als valencians que lluitem per conservar la nostra llengua i la nostra personalitat diferenciada, distinguint clarament, ya en son temps, entre valencià i catala. Cap al final de la segon columna d'este full nos diu:
- "L'(he) tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana axi com he pogut jattsetsia(2) que altres lagen tret en legua cathalana".
Un atre eixemple clar de la denominacio de la nostra llengua nos l'aporta el germa de Sant Vicent Ferrer, Bonifaci Ferrer (s. XIV) en la traduccio de la Biblia a la nostra llengua Valenciana, en el colofo diu aixina:
- "Que fon arromançada en lo monastir de Portaceli, de lengua latina en la nostra valenciana, per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer".
Les 7 paraules subrallades foren suprimides en una transcripcio d'este text en la Revista de Filologia Valenciana del "Institut Alfons el Magnanim", en un articul que es titulà "Identificacio de nous fracments de la Biblia Valenciana". Encara que despres l'autor es retractà i digue que era un erro d'imprenta, pero el mal ya estava fet.
Aço cóm es diu, quín nom li podem ficar ad este acte. Amics, jovens (i no tan jovens) valencians fiqueu-li el nom que millor cregau a la vostra manera d'entendre les coses.
Un atre eixemple el trobem en "La Vida de la seraphica Sancta Catherina de Sena" de fra Tomas de Vesach, a on nos diu:
-"La he feta emprenptar en nostra Lengua Valenciana".
Tambe contavem en aquell maravellos sigle daurat en un diccionari llati-valencià, per a que los homens pogueren beure de les fonts llatines, i a la volta que tota Europa podia entendre nostra llengua valenciana sabent llati, que era la llengua culta, i la que gastaven els erudits de tot lo mon.
En el colofo d'este diccionari el "Liber Elegantiarum" de Joan Esteve nos trobem:
- "Latina et Valentiana lingua exactissima diligentia emmendatus".
Vita Christi, de Sor Isabel de Villena. Edicio de 1513
Tenim inclus el testimoni d'un catala (pero, no fon l'unic), que diu escriure en llengua valenciana, i nos dona una idea de cóm es va formar la nostra llengua; agarrant lo millor de les llengues que tenia el voltant i deixant lo malsonant. En son llibre "Art de Ben Morir" el mestre Francesc Eiximenis nos diu el nom de la llengua en que escriu:
- "He deliberat traurel segons la possibilitat del meu pobre en(t)endre en lengua valenciana e manifest estil".
En tots estos eixemples espere poder-vos ajudar a que demostreu que els millors escritors del Regne de Valencia escriviren en sa dolça llengua valenciana. Si tots estos grans homens que nos han precedit ho digueren tan clar, qui som nosatres per a dubtar de la seua paraula.I mes encara, la seua sola existencia nos revela la grandea d'una llengua que brollà en força aci en tot el seu esplendor als pocs anys de la conquista i repoblament; cap atra nacio repoblada de nou en sa totalitat (cosa que dubte i que despres tractare de demostrar-vos) en tot lo mon ha conseguit als pocs anys de produir-se este fet: desenrollar una lliteratura tant i tan lluïdora com la que aci s'ha produit, i no produir-se en la suposta metropolis.
He pretes ilustrar-vos una miqueta, en alguns eixemples, sobre cóm creïen que escrivien estos grans i egregis prohoms que la nostra terra a donat a l'Humanitat.
Bibliografia.
Alminyana i Vallés, Josep. Crit de la Llengua: Testimonis. Ed. Valencia 2000. Valencia. 1981
Ferreres, Rafael. Antologia de la lliteratura valenciana. Tomo I (s.XIV i XV). Del Senia al Segura. Valencia, 1981
Simo Santonja,Vicent L. ¿Valenciano o Catalán?CCV.Valencia.1978
(1) Alminyana i Vallés, Josep.Crit de la Llengua:Testimonis.Ed.Valencia 2000.Valencia.1981
(2) NOTA: "jattsetsia", este vocable es una arcaisme que hui es pot traduir per "encara", o "ya siga"
